Road trip

Ja som arribats des nostro darrer viatge que mos ha duit per terres més meridionals i una miqueta més (però poc cosa) càlides. Vàrem fer Stavanger, tercera ciutat del país, i Preikestolen, 8a meravella del món. Després, dilluns tornada cap a Bergen a través de paisatges de llegenda, molta d'aigua i molta vida per tot..

I quan hem arribat a Bergen, 24ºC! Quin puta disbarat de temps!

De ses eleccions m'estim més no xerrar.. cadascú que en tregui ses seves pròpies conclusions.

Arreveure


Preikestolen és una roca que sobresurt d'una muntanya i se talla verticalment arribant als 608 metre de serrat. És una d'aquelles coses que si teniu oportunitat l'heu de visitar.. Lo que encara no entenc és com sa gent d'aquí pot deixar córrer ets al·lots per allà damunt sense passar pena!



Aquesta simpàtica dona d'aquí dalt la vàrem trobar a un pub d'Stavanger dissabte passat. Resulta que és tota una aventurera i ha estat per tooooot el món.. i 15 vegades a Mallorca. Segons ella, sa nostra roqueta al 1969 era és lloc més especial on ella havia estat.. pes paisatge, per sa gent, per s'ambient de tranquil·litat.. Sa darrera vegada que hi va anar va ser l'any passat i vist es panorama, diu que no i voldrà tornar..

"Vos heu venut per doblers" me va dir..

Ses coses que se veuen pel món!

7-fjellsturen

7 muntanyes, 1 dia, 35 km, 2.400 metres de desnivell, 4.500 persones... i en Nofre per allà en mig!

Lyderhorn (396 m): il·lusió
Damsgårdsfjellet (350 m): incertesa
Løvstakken (477 m): cansament
Ulriken (640 m): dolor
Fløyen (400 m): sofriment
Rundemanen (560 m): indiferència
Sandviksfjellet (417 m): satisfacció

Repte aconseguit!

17 de maig

Es 17 de maig és sa festa nacional.. dia mooolt especial per ells.. tothom se reuneix a n'es poble vestit amb lo millor que té, mentre d'altres duen es "bunnad", ses formes i colors del qual depenen de la regió natal. Un vestit d'aquests amb tots els ornaments de plata i or, val aprox. 50.000 corones, uns 6.000 euros.. però ho guarden com si fos un tresor i només el treuen per determinades ocasions com una boda, una festa religiosa o aquest dia..

No he pensat a fer cap foto d'això però resulta que hi ha una tradició un poc estranya.. Ets joves que acaben s'institut, des de dia 1 fins dia 17 de maig han de dur posats es mateixos calçons.. uns calçons de color vermell i amb missatges pintats.. i cada dia fins dia 17 de maig surten de marxa! Després de tot això, es dia nacional fan una comparsa pes carrers de Bergen ben gats.. jajaja.. estan bojos aquests gals!

Una més...

Es sol arriba i es noruecs s'obrin com floretes... jajaja... es supermercats s'omplen de "barbecue kits" i ses geleres de hot-dogs, ketchups i mostasses de gustos diferents...

No sé com s'ho fan però de cada dia beuen més aquests gals... o eren vikings?...

HUG!! Mira que he fet per tu... no són 100 però casi casi... Salut i sol!

Amb aquest d'aquí, hem de montar una granja de renos.. diu que són es futur de sa ramaderia ecològica.. m'ho crec tot d'un homo que pesca saupes fent un forat a nes gel d'1 metre de fondo!

Oslo

La capital noruega ens va regalar un cap de setmana quasi d'estiu... allà varem assaborir pinzellades de cultura i estonetes de relax abans de partir cap a terres més conegudes.

Una posta de sol fantàstica va despedir un muixonet...

Expedició macianera

Què punyetes feien 15 macianers i macianeres per terres Noruegues??? Idoi voure món, que és lo que toca! Moltes muntanyes i fiordos, anar amb ferri d'una banda a s'altra, cagar-se de por davant d'un glaciar, menjar pa amb oli tot lo dia i sobretot, aprendre a posar cadenes!! Lo millor.. mirau es germà allà on va quedar atrapat! jajaja!

Reflexions

Ja fa temps que ho pens però no trobava moment per plasmar-ho en algun lloc... després de tornar a saber notícies des de la Índia (dels amics que hi tenc allà) i de llegir lo que mestre Costa havia posat al seu mail, m'he acabat de decidir...

Això és realment la vida que volem? L'estat del benestar és realment un lloc on la gent no es mira quan es troben pel carrer? on la gent és extremadament individual i el seu somni és tenir una caseta unifamiliar plena de comoditats? gent que ho té TOT FET?

Després dels meus primers mesos aquí, és hora de cavil·lar sobre l'experiència. A excepció dels amics que he trobat, de les experiències i dels paisatges noruecs, he de dir que aquest país quantes vegadesm'ha decepcionat... i m'ha decepcionat molt a nivell social, però també a nivell ambiental...

Quantes vegades hauré apagat es llum, un calefactor, sa tele, dins d'una habitació que devia fer dies que no l'habitava ningú?

Quantes vegades m'hauré aguantat per dir-li a un company de pis "Hey guy! Come on! Wake up! You're in the WORLD!!!"?...

Quantes vegades hauré sentit ràbia de pensar que aquesta gent NO FA RES perquè JA HO TÉ TOT FET (o és lo que se pensen ells)?

Com se pot viure sense somnis?

Pensau-hi..