Això és realment la vida que volem? L'estat del benestar és realment un lloc on la gent no es mira quan es troben pel carrer? on la gent és extremadament individual i el seu somni és tenir una caseta unifamiliar plena de comoditats? gent que ho té TOT FET?
Després dels meus primers mesos aquí, és hora de cavil·lar sobre l'experiència. A excepció dels amics que he trobat, de les experiències i dels paisatges noruecs, he de dir que aquest país quantes vegadesm'ha decepcionat... i m'ha decepcionat molt a nivell social, però també a nivell ambiental...
Quantes vegades hauré apagat es llum, un calefactor, sa tele, dins d'una habitació que devia fer dies que no l'habitava ningú?
Quantes vegades m'hauré aguantat per dir-li a un company de pis "Hey guy! Come on! Wake up! You're in the WORLD!!!"?...
Quantes vegades hauré sentit ràbia de pensar que aquesta gent NO FA RES perquè JA HO TÉ TOT FET (o és lo que se pensen ells)?
Com se pot viure sense somnis?
Pensau-hi..
2 comentaris:
En un país on escasseja el menjar, a vegades la roba i les sabates...
On moure's fins a la capital (encara que sigui per necessitats mèdiques) representa un luxe...
On els nens de 6 anys no els deixen anar a escola. Els pares els necessiten per treballar o demanar...
ABUNDEN ELS SOMRIURES, NO SAPS PQ ET SENTS PLE DE VIDA I UNA SIMPLE "PLATICA" T'OMPLE MÉS QUE TOTS ELS LUXES QUE HAURIES POGUT CONSIDERAR IMPRESCINDIBLES FA UN TEMPS!
Des de l'altre cara de la moneda faig aquesta reflexio... No sé com són els noruegs ni els finesos xo un Nicaraguenc o una familia nicaraguenca et pot enriquir MOLTISSIM!
Un petunaaas i felicitats a na Roser!
És curiós que des dels dos extrems del món es pugui arribar a la mateixa conclusió.. no?
que bones les vostres reflexions.. estaria bé que tots ho tinguessim en compte això.. segurament viuriem més tranquils i tot seria més fàcil..
per cert, gràcies anònim.. i d'aixo.. qui ets? ;p
Publica un comentari a l'entrada