Oslo

La capital noruega ens va regalar un cap de setmana quasi d'estiu... allà varem assaborir pinzellades de cultura i estonetes de relax abans de partir cap a terres més conegudes.

Una posta de sol fantàstica va despedir un muixonet...

Expedició macianera

Què punyetes feien 15 macianers i macianeres per terres Noruegues??? Idoi voure món, que és lo que toca! Moltes muntanyes i fiordos, anar amb ferri d'una banda a s'altra, cagar-se de por davant d'un glaciar, menjar pa amb oli tot lo dia i sobretot, aprendre a posar cadenes!! Lo millor.. mirau es germà allà on va quedar atrapat! jajaja!

Reflexions

Ja fa temps que ho pens però no trobava moment per plasmar-ho en algun lloc... després de tornar a saber notícies des de la Índia (dels amics que hi tenc allà) i de llegir lo que mestre Costa havia posat al seu mail, m'he acabat de decidir...

Això és realment la vida que volem? L'estat del benestar és realment un lloc on la gent no es mira quan es troben pel carrer? on la gent és extremadament individual i el seu somni és tenir una caseta unifamiliar plena de comoditats? gent que ho té TOT FET?

Després dels meus primers mesos aquí, és hora de cavil·lar sobre l'experiència. A excepció dels amics que he trobat, de les experiències i dels paisatges noruecs, he de dir que aquest país quantes vegadesm'ha decepcionat... i m'ha decepcionat molt a nivell social, però també a nivell ambiental...

Quantes vegades hauré apagat es llum, un calefactor, sa tele, dins d'una habitació que devia fer dies que no l'habitava ningú?

Quantes vegades m'hauré aguantat per dir-li a un company de pis "Hey guy! Come on! Wake up! You're in the WORLD!!!"?...

Quantes vegades hauré sentit ràbia de pensar que aquesta gent NO FA RES perquè JA HO TÉ TOT FET (o és lo que se pensen ells)?

Com se pot viure sense somnis?

Pensau-hi..